Gaudí, ‘extraño’

M’han deixat – gràcies, Laura Cañellas! – un volum preciós editat el 1926. És el tom quart de la sèrie ‘El progreso catalán en América’, dedicat aquell any a deu països, entre ells Cuba, on havien emigrat catalans. Els temuts indians negrers, segons historiadors actuals. Que vistos, els indians, a través de les ressenyes dels negocis no semblen tan perillosos. Perquè els del ‘Progreso’ venien sucre, cafè, cacau, oli i fideus, i no es diu en cap de les seves publicitats que trafiquessin amb esclaus. Però, és clar, què ha de saber un pobre editor del 1926, Josep Giralt, davant dels historiadors autoflagel·ladors d’avui!

Hi surten tres “indianos” torrencs: Pau Mercadé, Francesc Miret i Venanci Mercadé, amo de la casa de la Torre on visc. Una casa indiana que no surt en les plaques ni en rutes de cases indianes torrenques. Però, és clar, què ha de saber un pobre indià autèntic, emigrat a Santiago el 1903, davant dels que decideixen què és indià i què no!

També hi ha una llarga introducció històrica a Catalunya, potser escrita per Giralt, prou ben documentada però amb errades, com quan diu que les muralles de Tarragona són anteriors als romans. De Reus diu que “fué durante siglos la segunda Ciudad de Cataluña. Más ahora, víctima de la decadencia agrícola del llano donde se levanta y también del ciego furor barcelonista de sus habitants que emigran a la primera ocasión a la capital, ha perdido buen número de almas.” El “ciego furor” actualment és d’anada i tornada.

Com que 1926 va ser l’any que va morir Gaudí he anat a veure què en diu: “Gaudí, autor del templo de la Sagrada Familia y de tantos edificios extraños”! Es veu que el ‘Progreso’ no passava per l’arquitectura “moderna”.