'Difamazón'

Salvat-Papasseit va guardar fusta al moll i jo fa vint anys vaig recollir pedres al forat del Carmel. Recordeu el cas? Busqueu-lo, si no. Això del Carmel és metàfora i realitat. Vull dir que he fet fenyes de camàlic en crisis no tan greus com la DANA però deunidoret. Avui parlaré seriosament, que quan vull ho sé fer, aviso.

I parlaré del discurset de dilluns a les 9 del matí (si us aixequeu ben d’hora ben d’hora és que n’heu de dir una de grossa) del president dimitit però no gaire. He fet d’escriptor fantasma o de ‘negre’, sense connotació racista. És qui escriu discursos per a polítics i directius. En qualitat d’exnegre us dic que el parlament de Mazón va ser massa llarg. Com més llarg més coses a amagar. Va engegar el ventilador de la merda i la va repartir no sols al govern del PSOE, que també té «lo seu», sinó a les agències de meteorologia i prevenció. I va ser fals, difamador i injust amb les víctimes.

Com deia, vaig ser en la tragèdia del Carmel, fent tasques de comunicació de la Generalitat de «dalt», en la que va ser una gestió comunicativa nefasta. Però, i ara no voldria fer de Mazón, no pas per culpa meva, que ja em vaig barallar amb qui calia. En aquell cas els polítics ho van fer millor, ves quines coses, que els ‘capos’ comunicòlegs.

No és el cas de Mazón: ho ha fet fatal, i algú li deu haver escrit aquell speech tan penós i carregat de fel. Vergonya eterna a tots, hauríeu de plegar rere de l’amo.

Carlos, espero que ahir celebressis el nostre sant comú amb salut i en família. Amb la salut que no van poder tenir les víctimes de la DANA, mentre tu t’amagaves sota les faldilles d’una taula del Ventorro. I en família, perquè els teus dinars «de faena» són mortals.