Gaià, poema èpic

A «vere» si plagiant el famós poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer s’entén què és això del Camp de Tarragona. Resum d’història del segle XII al XXI:

Amb son paisà Druas, Fill del Diable, / com Aguiló que amb l’àguila és amable, / Robert Bordet passa el Gaià un matí de mestral; / va amb sa muller a poblar Tarragona, / quan dalt de l’urbs que l’àrab abandona / troben, colgada d’arbres, l’antiga catedral.

Robert, des del cavall, vestit de malla, / encès d’amor, d’un cop d’espasa talla / branques i deslliura l’altar de l’abandó nefand. / Sibil·la, somiosa, la planura / contempla, i amb coratge i veu dura: / -Marit meu -diu-, vull que aquest sigui un país normand.

No ens l’hem guanyat en una justa guerra? / Qui més pot vèncer l’enemic? La terra / no ens l’ha donada l’Arquebisbe com a Principat? / Per què tornar-li a l’Oleguer / o al comte Ramon Berenguer? / No sols puc ser mare, sinó un guerrer en combat!

-Ets glòria de Normandia i ton llinatge, / farem del rei Guillem el nostre guiatge / i serà terra normanda, amb el permís papal. / Tot príncep cristià té aquesta tenalla; / quan seré a Roma guardeu la muralla. / No protesteu! Defensar-la és la tasca principal.

Més obedient soldat que no pas esposa, / Sibil·la vetlla fins que canta l’alosa, / cada nit al costat de guaites i de guerrers; / amb una torxa i amb blanca cuirassa / desperta qui dorm o ha begut massa: / «vigileu, l’enemic pot ser un dels nostres cavallers!»

La llum de l’alba fent guàrdia la troba, / com un colom vestit amb blanca roba, / pensant en Robert, pendent que ningú faci el badoc / i veu com al mercat obren les parades. / Vol que sa gent faci feines variades / i que no totes acabin sent servils o de Hard Rock.