L’empremta de Montserrat Salvador

Ha mort una immensa tarragonina i no sé si la estem honorant com a tal.

L’Àlex, fill de l’actriu Montserrat Salvador, escriu a Facebook que la seva mare no volia vetlla ni comiat formal, i que compartien decepció “per aquest món de sentiments duals i difús (sense memòria real, solament prefabricada) en que s’ha convertit el nostre ofici.” El del teatre, però una cosa semblant es pot dir de Tarragona, que tampoc recorda prou al pare de l’actriu, el periodista i home de teatre Lluís de Salvador.

Montserrat Salvador era una dona que va deixar empremta, en paraules de la seva filla Viviana, i si voleu rememorar-la el millor que podeu fer és anar a veure, o haver vist sense saber-ne la connexió, l’obra ‘Los centros de Lorca’, d’Antagonista Teatre, on actua la Viviana. O, aquest cap de setmana, una recreació històrica-itinerari de Tàrraco Viva com ‘Popvlvs, els desconeguts de Roma’, de Thaleia, un grup amb què la Viviana ha donat vida a dones fortes com l’emperadriu Lívia.

O assistir a l’espectacle de teatre, vídeoart i música ‘Jo dic mai més’, creat per Ferran Castells i Teresa Devant, amb disseny de so i espai sonor de l’Àlex, el fill. Fent una d’aquestes coses o totes estareu recordant-la a través del que va conformar la seva vida: els seus fills, el teatre, Lorca – i mitjançant ell, l’actriu Margarida Xirgu –, Tarragona i l’exili. Només faltaria unir al record el del seu marit, el director teatral Esteve Polls.

Els fills són el llegat encarnat que en manté la memòria viva, real, de la persona i de la mare. Perquè Montserrat Salvador si va ser matriarca d’alguna cosa, més que la matriarca Montsolís de ‘Nissaga de poder’, ho va ser d’una nissaga de saber, i d’amor per l’escena.