El nom de l’Esteve

Al cementiri de Torredembarra hi ha enterrat un nazi. Per contra, no hi és enterrat un torrenc assassinat pels nazis ni sabem què es va fer de les seves despulles. Coneixem el dia de la mort, 15 de gener del 1942, i el lloc, el camp d’extermini de Gusen, però no com el van assassinar. I en coneixem el nom: Esteve Cañellas Margalló, nascut a la Torre el 27 de març del 1909. I el recordem.

Dissabte 10 de maig a les 12 del migdia, la família Cañellas llegirem uns textos en memòria seva, i ho farem, en col·laboració amb l’Ajuntament i el Centre d’Estudis Sinibald de Mas, al jardí de la Biblioteca Mestra Maria Antònia, on hi ha el Memorial que fa vuit anys li va dedicar la vila. Els textos, en gran part, són del llibre ‘Heretar Mauthausen’ del deportat tarragoní Joan Tarragó i el seu fill Llibert. Joan Tarragó posa en paraules un camí fins als camps nazis semblant al que devia patir l’Esteve.

El nom de Tarragó, com el d’altres tarragonins i baixgaianencs assassinats als camps nazis, és recordat, al terra d’un carrer on va viure, amb una ‘stolspersteine’, les llambordes que a tot Europa homenatgen més de 75.000 víctimes del nazisme. I ara l’ajuntament torrenc està disposat a impulsar realment una ‘stolpersteine’ per a l’Esteve.

Les ‘pedres de la memòria’, creades per l’artista alemany Gunter Demnig, constitueixen el memorial més gran del món. I per a la família, que l’Esteve en tingui una al seu nom és una necessitat, perquè tot el món el rememori pel nom i no pel número de presoner.

A la pel·lícula ‘La cançó dels noms’ es canten, perquè no es perdin, els noms de les víctimes dels nazis. Les ‘stolspersteine’ són les partitures en metall perquè siguin recordats arreu.