Cal Manat dels romans

Els tarragonins i hostes de Tàrraco tenim casa “nova”, rehabilitada i en ple centre de la ciutat. Una domus règia amb vistes impressionants del Mare Nostrum i l’estàtua d’August.

Gràcies a la Societat Arqueològica, RSAT, que ha muntat un grup de visita d’obres a la reforma del Museu (Nacional) Arqueològic de Tarragona, MNAT, hem conegut de la mà de la directora del Museu, Mònica Borrell, com serà la casa de tots.

La distribució de sales farà un recorregut per la ciutat romana, en què les peces narraran una història, a partir del sentit dels monuments i la vida quotidiana de l’urbs. Tot això, i les sales encara buides, va agradar a l’exigent assistència tarragonina, en una ciutat on l’arqueologia desperta més passions que el futbol. 

Hi ha alguna objecció. FR, el Virgili, per poeta i estudiós, del nostre temps, em comenta que he d’explicar en aquesta columna que el mosaic dels peixos restaurat, única peça que ha quedat in situ, ha quedat ‘apagat’, sense color. La directora argumenta que és perquè només hi ha el llum de sala, i que restaurant-lo hi han tret afegitons que ‘acolorien’ i falsejaven el mosaic. JL, que sap escoltar com parlen les pedres, espera que les parets no siguin tan esblanqueïdes com les veiem. La simulació virtual mostra que hi haurà els colors vius que eren del gust dels romans.

Sortint de Cal MNAT, se m‘acut pensar que si els romans haguessin inventat el tren la via passaria més lluny de la costa, sense trinxar pobles i no posant el perill l’amfiteatre, esclar!

«I és per això que els trens de mercaderies no han de passar per la costa.»