El Parc que ha fet la gent

Fa una setmana es va obrir el procés. No el que ens havia de portar a la independència, sinó el de – agafeu aire! – «participació ciutadana del decret de protecció especial de l’espai natural de les Muntanyes de Prades» per declarar-lo Parc Natural. 

A principi de l’any vinent pot ser realitat el que es dirà oficialment Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena. Un nom ampli com el propi Parc, el segon més gran de Catalunya, amb 437 quilòmetres quadrats. No gaire més petit que l’estat sobirà d’Andorra.

El futur Parc inclourà territoris de 24 municipis que pertanyen a cinc comarques diferents. Un Parc important que afectarà molta gent, que pot dir-hi la seva en el procés de participació fins al 5 de maig a través del portal participa.gencat.cat. 

Fa mesos vaig iniciar el meu procés participatiu particular. Un habitant d’un dels 24 municipis, que fa 40 anys ja va intervenir en un intent fallit de Parc, em deia un seguit de coses que cal que tingueu en compte. Com ara que al pla del Parc s’hi ha de posar tot, fins i tot el més impensable, perquè si no després ja no es podrà canviar. Només es podrà caçar als llocs que s’especifiquin. I fer llenya a tot arreu, sí, però només si s’indica al pla. I que els beneficis del Parc han de revertir en els mateixos pobles.

El més important, però, és el que em va afirmar aquesta persona: si hi ha un Parc natural és perquè la gent d’aquestes Muntanyes l’heu anat fent al llarg dels anys. Feu la vostra «independència», participeu-hi! Acabo dient: “i és per això que els trens de mercaderies no han de passar per la costa”.