Trens de m’enredaries i robaries

Ara que han sigut els Òscars recordo les paraules del replicant de Blade runner: «He vist coses que vosaltres els humans no us creuríeu mai de la vida». He vist trens que trigaven 35 minuts en anar de Torredembarra a Barcelona, per recuperar un retard. Per tant, tècnicament és possible que facin el trajecte en la meitat de temps. També he vist trens on quedaven seients lliures i no havies d’anar dret.

Però, com diu el replicant, «tots aquests moments segur que es perdran en el temps, com llàgrimes en la pluja». En la pluja que cau aquests dies, que ens juren que s’ha recuperat la connexió ferroviària amb Barcelona, que hi haurà més trens i que lligarem els gossos amb llangonisses.

Hem passat el túnel fosc de les obres del túnel de Berà, però en ve un de molt més llarg, el de l’eixabuc, que diem a la Torre, que hi haurà entre els trens de mercaderies (perilloses) per la costa i els de persones anxovades. O sigui, els trens de «m’enredaries» amb els de «robaries». Que no us enredin: la circulació dels trens del Camp a Barcelona i tornada serà pitjor.

Per acabar, un detall de qualité. Fa anys, quan l’aiatol·là Khomeini va emetre una fàtua perquè matessin Salman Rushdie, el director de la revista Lire va decidir acabar les seves columnes amb una frase en defensa de l’escriptor, vingués o no a compte. Faré el mateix, fins que les mercaderies no passin per l’interior o vegi que ningú em fot cas. La frase serà: «I és per això que els trens de mercaderies no han de passar per la costa».