El misteri de les ITV

Mentre ens tenen entretinguts amb el merder dels trens i les eleccions a la presidència del Barça, en aquest país continuen passant coses molt estranyes. Naturalment, la més estranya de totes és que els responsables polítics del partit que venia a pacificar i a posar ordre a Catalunya s’estiguin esborrant de la convocatòria i desapareguin amb misterioses baixes mèdiques. El primer de tots el President, que deu estar molt fotut, pobre, si no té ni l’esma de sortir a donar cap solta sobre si és normal tenir un sistema de mobilitat al llindar permanent del caos i permetre que un operador ferroviari deixi circular trens per unes vies, han admès, en mal estat. És una negligència esfereïdora. Innocents com som, ens vam creure la mandanga que a partir d’ara ens governarien uns excel·lents gestors que deixarien de banda la ideologia i posarien el país en marxa. A l’hora de la veritat, hem tingut més ideologia (espanyolitzadora en el mal sentit, si és que en té cap de bo) i una gestió encara més desastrosa, que ja té mèrit. Però hi ha més misteris. No sé si heu notat que l’últim mig any s’està tornant impossible trobar una hora a la ITV. La inspecció tècnica de vehicles és un trágala —com la cèlebre balisa d’emergència o les ZBE que ara han hagut de suspendre per collons— pel qual hem de passar tots els desgraciats que depenem del cotxe i que ja té uns antecedents de corrupteles que també van esquitxar la Generalitat convergent. El que abans era un tràmit més o menys àgil ara pot suposar haver d’esperar-se, a Reus o Tarragona, més dos mesos. Sense que ningú hagi donat, tampoc, cap explicació de què està passant amb aquest servei de concessió pública. L’alternativa és anar-te’n a Montblanc. I a mi em cau massa lluny, com els que manen.