Al caliu de la redolta

Una de les millors notícies de l’any que deixem és que torna a estar de moda asseure’s per fotre’s un bon tec de bon matí, en això que s’ha convingut a anomenar ‘esmorzar de forquilla’ i que ja he vist traduït macarrònicament en alguna pissarra de bar de mala mort com a ‘desayuno de tenedor’ o ’fork breakfast’. Quan es tradueixen per la patilla expressions així és senyal inconfusible d’èxit. També és veritat que aquest reviscolament de l’esmorzar com déu mana (contra les torrades d’alvocat, les granoles i merdes exògenes similars) té bastant a veure amb què la gent no té ni un duro i sortir a esmorzar fora val menys de la meitat que sortir a dinar o a sopar. I també que l’esmorzar de forquilla és una activitat que agrada molt als jubilats catalans (sobretot els mascles). I tenim el país ple d’aquests vells tan simpàtics.

Vull creure que en l’èxit hi té alguna cosa a veure el meu amic Albert Molins, que enguany ha escrit un magnífic tractat sobre la matèria, publicat a l’editorial vallenca Cossetània, i que impulsa l’aplicació de mòbil Esmorzapp. Una guia extraordinària, a segles llum de la Michelin pel que fa a utilitat. Seguint el rastre d’aquest èxit, ara, els camptarragonins Gerard Cañellas i Arnau Pérez de Tudela acaben de presentar CalçotApp, un altre mapa interactiu que també vol posar una mica d’ordre al cafarnaüm i al desconeixement de certs aspectes bàsics de la cultura de la calçotada, que ens és pròpia. Com ara que, en un estudi de mercat que han fet, un 40% dels enquestats no sàpiga que és la IGP Calçot de Valls o un 63% ignori la IGP Pa de Pagès Català. Hi ha gent que no sé en quin món viu. N’hi ha per tirar el barret al foc o, en aquest cas, a les redoltes.