Llums de Nadal

Festival de Nadal a l’escola. Com que encara que tota l’oficialitat s’entesti a negar-ho Catalunya està en fase de replegament nacional tradicionalista i a la recerca de l’arca perduda de l’Aliança, es representen uns Pastorets canònics, amb arcàngels i dimonis, els pertinents tocs reaccionaris i una glossa del matrimoni i les virtuts de la Mare de Déu. Fins i tot un xiquet molt motivat interpreta el mossèn que ha de casar Josep i Maria. Només falta que ens surti el Papa. Sí, d’acord que és un centre concertat vagament confessional, però venim d’on venim: de dofins, papallones de colors, de conceptes abstractes i valors universals molt políticament correctes i poc compromesos, que no es pot molestar ningú amb les teves creences. I avui, aquests nens es tornen a conjurar contra el Mal en un escenari. A mi els cops de pèndol salvatges d’aquest país no em deixen mai de sorprendre.

Com a ateu practicant m’és bastant igual, i la regressió em sembla inclús simpàtica. Però tinc un pare al costat notòriament incòmode. Quan sent que l’objectiu de Satanàs és sabotejar la cristiana unió que ha de fruitar el Redemptor ja no sap com seure a la butaca. Pobre, deu ser una persona sensible i deu patir per l’adoctrinament ultramuntà a què sotmeten la seva descendència. Me l’he trobat alguna altra vegada: tots dos anem cap a casa per un carrer infestat de clots on els cotxes foten uns bots sensacionals que peten les suspensions. No ens l’han arreglat mai, però enguany l’Ajuntament ens hi ha posat uns llums de Nadal preciosos, a tots els fanals. Ho comentem. I no em sé estar de dir-li que no pateixi pels seus fills, que l’escola no els espatllarà pas per fer uns Pastorets. És el mateix maquillatge lumínic.