Terra de farts

Ahir em van deixar entrar a la sala del Sarcòfag d’Hipòlit, dins del Pretori de Tarragona. En si ja és una excel·lent notícia, perquè no sabia que la rehabilitació d’aquest espai espectacular del nostre patrimoni incomparable ja estava acabada i s’hi poden tornar a fer actes. A mi, que admiro molt la cosa clàssica, però me la miro de lluny, m’agrada recordar que Hipòlit va ser una de les primeres víctimes de la falsa denúncia per violència de gènere, que en teoria no existeixen. Però aquest no era el tema d’ahir. 

Ens hi va convocar la Guia Repsol per anunciar que la pròxima gala de lliurament de Sols Repsol es farà per primer cop a Catalunya i que els soferts habitants de la província tarragonina hem estat agraciats. Amb un pròleg a Reus, una festassa a Tarragona i un epíleg primaveral a Alcanar. S’hi respirava ambient d’ocasió grossa i tothom estava molt content. Maria Ritter, la directora de la Guia, va arribar a dir que Catalunya era la millor regió gastronòmica del planeta. L’alcalde Viñuales, que és un xaval que de tant simpàtic fa sospitar, ens va comunicar que broda l’arròs a la cassola. El conseller Sàmper, després d’amonestar-nos dient que la turismofòbia és pecat, també va confessar que es va pagar la carrera fent de cuiner i que menjant no té límits. Fins i tot ens van portar el xef nordista Nandu Jubany, a qui recorres quan vols donar transmetre bon rotllo i entusiasme speedic. Els periodistes, que quan es reparteix menjar no fallem mai, també vam quedar satisfets amb una perola de sépia amb mandonguilles apreciable, que puc puntuar sense vacil·lació amb un set i mig. Em sembla entranyable que, malgrat totes les diferències i la hipocresia imperant, la teca encara ens uneixi. Som un país de farts i la gana no la perdrem mai.