La decoradora d’interiors

Matí d’un dia festiu en un barri residencial de Cambrils. Els veïns esmorzen tard, mandregen o arrenquen herbes del jardí. De sobte, al capdamunt d’un carrer se senten crits. Hi ha gent que treu el cap per veure què passa. D’altres continuen amb les seves rutines dominicals. Però la cosa es complica. 

Els veïns, ara sí, comencen a sortir de les cases. Alguns treuen el mòbil i graven. No se sap com, quatre patrulles de Mossos prenen i tallen el carrer. En deu estar passant alguna de molt grossa. La gent parla i especula. Fins que un policia aborda a una dona, sembla que per calmar-la, i ella explota i retrona per tot el barri una queixa amarga, una ànima destrossada: «És que me l’he trobat al llit amb la decoradora d’interiors!».

Els veïns es miren incrèduls i somriuen. El més espavilat, que ha seguit el cas des de la finestra des de l’inici del conflicte, explica que efectivament, a primera hora una parella ha entrat en una casa que fa temps que estan construint. 

Poc després ha arribat la dona enganyada, presumptament esposa de l’infractor i contractadora dels serveis de la decoradora a qui avui els ha vingut de gust provar les possibilitats lúbriques de la nova llar. Els ha sorprès i ha començat el sainet. Aquestes coses sempre fan gràcia a tothom. 

Tret dels cornuts, esclar. Però a mi el que em grinyola és la mobilització policial. És extraordinari que hagin aparegut amb tanta celeritat i amb tanta eficiència fins a vuit Mossos d’Esquadra, sobretot perquè quan et foten el mòbil, et rebenten el vidre del cotxe, t’entren a casa o vandalitzen negocis costa tant veure’ls el pèl. Ja està bé preocupar-se per la violència de gènere —inclús quan només succeeix a la ment dels denunciants— però potser que ens ho fem mirar.