No només va marxar la llum

Crec que en aquest moment de la història pot ser útil fer una distinció entre ser conspiranoic i que ens prenguin per subnormals. Ara fa tot just una setmana estava escrivint aquesta columna setmanal i va marxar la llum. N’heu degut sentit alguna cosa. Durant més d’una hora no li vaig donar gens d’importància, perquè a quarts de dotze d’aquell matí m’havien visitat dos operaris de la distribució elèctrica, molt simpàtics, que feien un “control rutinari” i miraven comptadors. Naturalment, els vaig culpar a ells del tall i vaig esperar que tornés l’electra. Fins que me’n vaig cansar i vaig sortir al carrer per constatar que tot el barri estava igual que jo. Un veí em va dir que era cosa de tota Espanya. Em vaig pensar que em prenia el número. Llavors vaig engegar la ràdio del cotxe i em vaig començar a emprenyar amb el món, sobretot perquè tenia la columna escrita i no la podia enviar. Amb el que costa posar-se a pencar i no poder lliurar la feina!

Però a banda d’aquesta visita estranya, i sense sortir del meu àmbit immediat del sud del Baix Camp, es van documentar més esdeveniments misteriosos abans de l’apagada: moviments de la Guàrdia Civil a l’autopista, vols inusuals d’helicòpters, o els inexplicables missatges a alcaldes de la comarca com els que va reportar Josep Bigorra de Vilaplana. No és cap teoria rebuscada: el sentit comú i les evidències indiquen que Red Eléctrica sabia que alguna cosa xunga s’estava coent. I no la van poder contenir. Després va venir tot allò dels quinze gigawatts desapareguts i la resta de mandangues que no ens explicaran mai. I millor així, perquè de saber de veritat en mans de qui estem, ens hauríem estimat més un ciberatac de Putin.