Aranzels guais

En aquests temps cada cop més convulsos i excitants, és bo tenir present la màxima del guru Biel Perelló que diu: per molt bona que sigui la teva ideologia, sempre la compartiràs amb algun idiota. L’aplicació d’aquest teorema és especialment sagnant, per exemple i ara que ens hem despertat del somni, en el cas de l’independentisme. 

Però també està bé recordar-se’n quan parlem de les pallassades extremes de Donald Trump. La societat europea se sent molt còmoda i moralment superior ridiculitzant el personatge, i no seré pas jo qui ho impedirà: la sàtira és el camí més recte cap a la veritat. Ara bé, compte que els que fem el ridícul no acabem sent naltros.

No sabem per on petarà aquesta guerra comercial tan llargament anunciada, i és difícil de preveure qui rebrà les hòsties més sonores (tot i que el més probable és que siguem nosaltres els pobres). El que sí que sabem, amb bastantes i acumulades evidències, és que la globalització neoliberal ha estat una petita catàstrofe per a les classes treballadores i menestrals d’Occident. 

Per molt que els dirigents europeus estiguin escagarrinats i la propaganda oficial ho oculti, la globalització es combat, de tota la vida, amb proteccionisme. És un contrasentit omplir-se la boca cada dia de km. 0, de conservació dels ecosistemes, de reivindicació del patrimoni cultural i de desturistificació (les taxes turístiques també són un aranzel) i, en canvi, tenir atacs d’urticària quan es plantegen mesures efectives de protecció d’aquests elements. 

Per no parlar d’aquesta estranya aversió, un esport nacional, a la reindustrialització, que és l’única manera de recuperar poder. I aquí amollarem l’exemple luctuós de la Lotte de Mont-roig. Així que calma, i fem el favor de no repetir com a lloros els eslògans precuinats de l’enemic.