Diari Més
Miquel Bonet.

Miquel Bonet.

Creat:

Actualitzat:

No entenc ni un borrall de zoologia urbana, però diria que els gats del meu barri estan en zel. Fa unes setmanes ja vaig observar com es passejaven pels portals, mitgeres i celoberts amb actituds territorials estranyes. No cal ser T.S. Eliot per saber que s’ha de desconfiar sempre d’un gat, que no són aigua clara, sobretot pel que fa a l’ocupació d’espais. Però com que sóc tolerant (retardat) i em costa veure com a meu el tros de ciutat pel qual pago l’IBI, doncs els vaig deixar fer. Va ser un error. Primer se’m van posar a fer la migdiada a la meva màrfega de pensar, després a copular al mig del pati i ara les gates prenyades ja són mestresses de l’immoble. I encara voldran que els faci de llevadora. 

Els expats fan el mateix que les gates grosses. Es presenten com a bestioles distants però simpàtiques. Són tan diferents de naltros, que et penses que la convivència serà possible, i fins i tot mútuament enriquidora. Al cap i a la fi, els gats es mengen a les rates, que són l’enemic comú. Però un dia t’adones que, aprofitant que les seves necessitats i les seves condicions econòmiques no tenen res a veure amb les teves, et foten el puesto. Ara la tropa dels expats, que ja ha colonitzat Barcelona, està descobrint les bondats dels barris més bonics del Tarragona, i els tarragonins estan inquiets que no els en facin fora. El meu consell és no patir-hi gens, perquè si volen, ho faran. No hi podem competir. L’únic consol és que els espeleòlegs estan trobant moltes coves subterrànies sota la ciutat, que és on haurem d’anar tots a viure tots plegats. Com les rates.

tracking