Els prejudicis

Tothom tenim prejudicis. De fet, són una eina imprescindible per a la gestió quotidiana. Ens estalvien molt temps. Imaginem el que representaria dedicar a cada petita decisió el temps necessari per tenir en compte tots els factors rellevants. 

No podríem fer pràcticament res, bloquejats en la incertesa. Des d’aquest punt de vista, la utilitat dels prejudicis en l’economia mental és indiscutible. De tota manera, també és cert que estem en situació de superar-los quan, per qualsevol motiu, dediquem prou temps i rescatem prou informació en un cas concret.

La intel·ligència artificial augmenta estratosfèricament la lògica dels prejudicis i, amb això, ens estalvia temps i esforç en múltiples tasques de caràcter rutinari o banal. Des d’aquest punt de vist, la utilitat n’és evident... sempre que siguem conscient de què funciona com els nostres prejudicis i que, per tant, qualsevol resultat que pugui donar està esbiaixat. Insisteixo que això no té perquè ser problemàtic, sempre que tinguem la capacitat de corregir-ne els resultats quan el cas concret ho requereix, pel motiu que sigui.

Malauradament, la inèrcia i la comoditat, entre altres factors, fan que concedim a la intel·ligència artificial un tracte més favorable que als nostre mateixos prejudicis, la qual cosa, òbviament, pot presentar problemes molt rellevants en situacions particulars, induint, fins i tot, a violacions greus de drets fonamentals. 

A més, pot desviar-nos de les nostres pròpies habilitats, fent-nos més vulnerables a les transformacions del mercat de treball que aquesta nova tecnologia ha de produir per força, perquè, quan deixem de ser capaços de superar els prejudicis que la mateixa IA tendeix a consolidar, què podem fer que ella no faci millor que nosaltres?