Antoni Agustí

Si bé el carrer de Cervantes de Tarragona no està dedicat a l’autor del Quixot, Alonso Quijano té, certament, una vinculació amb la ciutat de Tarragona, ja que va ser aquí on es va imprimir la segona part apòcrifa de l’apòcrif autor Alonso Fernández de Avellaneda, que va sortir a la llum el 1614. 

El taller on es va imprimir estava a càrrec de Felip Robert, que se n’havia fet càrrec uns lustres abans, a partir del traspàs del negoci per part del seu primer titular, l’impressor valencià Joan Felip Mey, que es va instal·lar a Tarragona el 1577 a petició de l’arquebisbe Antoni Agustí, que, juntament amb Terès i Cervantes, als quals m’he referit en els dos bitllets anteriors d’aquesta secció, formen la tríada de grans preveres del Renaixement a la seu tarragonina.

Tot i la trajectòria acadèmica de Terés i el paper de Cervantes a Trento, és probablement Agustí, fill de Saragossa, el que representa millor l’esperit del Renaixement, havent establert relacions fèrtils amb els cercles humanistes a Roma, va ser un estudiós en disciplines diverses, com el dret, la numismàtica o l’heràldica. 

De fet, en aquella república de les lletres de l’Europa del Cinc-cents, Agustí va ser un personatge reconegut, fins al punt que l’humanista flamenc André Schott li va dedicar un elogi fúnebre que va ser imprès a la casa Plantin, d’Anvers, una de les impremtes més prestigioses del continent.

Com a titular de la seu metropolitana va protegir nombrosos intel·lectuals i va impulsar les obres del que segurament és l’edifici religiós renaixentista més important de tot el Principat, la capella del Santíssim, a la Catedral, en la qual el visitant es pot sentit perfectament traslladat a Roma. 

Aquesta connexió entre la Modernitat europea i l’Antiguitat que representa el Renaixement troba un punt focal gairebé natural a casa nostra. En aquest context, l’arquebisbe Agustí representa la personificació més acabada de la profunda herència mediterrània del Camp.