Cohesió

Què tenen en comú Prades i Bonavista? Què comparteixen Salou i Vila-rodona? Quina és la connexió entre la plaça del Blat i la petroquímica, entre la plaça del Mercadal i la desembocadura del Gaià, entre la plaça de la Font i Pratdip? Quan parlem d’identitat al Camp de Tarragona afrontem una realitat extremadament complexa, on els diversos estrats històrics creen línies de fuga que fan molt difícil de trobar una nucli compartit d’identificació col·lectiva. Particularment, cal apuntar els efectes traumàtics, tant des del punt de vista demogràfic com ambiental, de la implantació de la gran indústria, que va canviar per sempre la fesomia de la vall baixa del Francolí, provocant fractures que es projecten com falles geològiques arreu del Camp. Hi ha altres factors pertorbadors, és clar, com la rivalitat tan històrica com estèril entre Reus i Tarragona. El resultat, en tot cas, és un territori fragmentat que troba dificultats enormes per bastir una narrativa compartida. 

Cal un esforç d’autoconeixement immens per anar construint una identitat inclusiva que es projecti de manera atractiva entre les diverses realitats del Camp de Tarragona. La cohesió social i econòmica parteix d’un nosaltres compartit. Per això, difícilment es poden superar les exclusions i els desequilibris sense la construcció d’un relat que ens aplegui i que, a partir de compartir un passat que cal bastir i negociar, ens projecti cap al futur com un col·lectiu consistent. Naturalment, hi ha una feinada per fer en relació amb el hardware, particularment, pel que fa a les infraestructures de transport, però el gran repte, sense la superació del qual tota la resta és debades, és el relatiu al software, un llenguatge comú basat en un relat comú, una identitat compartida que encara està per fer. Treballar en això hauria de ser una prioritat, perquè sense això no hi ha realitat metropolitana possible.