Autoestima

La identitat és la continuïtat que ens permet afrontar la vida, sigui individualment, sigui col·lectivament. Respondre a la pregunta qui som és crucial i ja hem anat veient, en aquesta sèrie d’articles, que ho és particularment en el moment incert que vivim, perquè la identitat genera les connexions necessàries per construir solidaritats, complicitats i col·laboracions, tan necessàries. No totes les identitats, però, són susceptibles de generar efectes positius.

Passa sovint amb les persones individuals. Una identitat construïda sobre el dubte, el menysteniment d’un mateix, la inseguretat, l’autoodi acaba essent tòxica i fa la vida invivible. El mateix succeeix amb els col·lectius. No n’hi ha prou amb l’afirmació d’un mateix, si aquesta no va acompanyada del respecte i la cura per allò que som. Per això, una identitat és funcional en la mesura que va lligada a l’autoestima. D’altra banda, difícilment assoleix l’autoestima aquell que la condiciona només al reconeixement extern.

Continuant amb el raonament iniciat ara fa tres setmanes, el nostre patrimoni, material i immaterial, esdevé el punt de partida per a la construcció d’un nosaltres metropolità, un nosaltres que ha de ser capaç de metabolitzar correctament la seva història a través de l’autoconeixement per construir una identitat que només serà sòlida en la mesura en què es fonamenti en una afirmació tranquil·la, però segura, d’aquests nosaltres. No cal anar esperar senyals de l’exterior, cal avançar en una narrativa pròpia i autònoma que vagi consolidant el nosaltres que ens cal.