Identitat

Enmig de la tempesta, quan el vaixell és en perill, no s’hi val que cadascú faci la seva. Depenem, cadascú de nosaltres, de què el grup funcioni per sobreviure. En el fons, l’individualisme és un luxe; és allò que ens podem permetre quan les coses van bé: quan tenim recursos suficients, quan estem sans, quan estem protegits... Tanmateix, encara que la cultura majoritària tendeix a amagar-ho, som extraordinàriament dependents. Oblidar-ho forma part del mecanisme perquè el consumisme funcioni.

En tot cas, aquest és un punt de partida: ser conscients de la importància dels grups en la nostra vida, de les connexions i les xarxes que ens sostenen i que fan viable la nostra existència; més encara en temps de tempesta. Tanmateix, no tots els grups són iguals. 

Entre altres coses, no són igual de benèfics per aquells que en formen part, perquè, en definitiva, en el grup podem trobar assistència, però, en ocasions, també hi trobem sotmetiment. La identitat és allò que relliga el col·lectiu. També, en funció de com es defineixi, determina les relacions dintre del grup.

Qui som? Ens hem de fer aquesta pregunta en el cas del Camp de Tarragona. En definitiva, la tempesta ja s’ha desfermat. Les tensions geopolítiques culminen en una guerra comercial d’evolució incerta, mentre no trobem la manera de fer front als problemes estructurals. 

La cohesió territorial en el nivell metropolità, més enllà de la dimensió nacional o les capacitats locals, serà decisiva. Aquest és el nostre vaixell. És per això que no és un caprici treballar una identitat metropolitana que falqui el territori, això sí, d’una manera inclusiva i cohesionada.