Katin

De vegades, amb l’ús d’una expressió en anglès i una bona dosi de frivolitat, ens pensem que el present ens ofereix un fenomen nou quan, en realitat, és una cosa de tota la vida, més o menys empaquetada en un embolcall tecnològicament i socialment ajornat. 

És el que passa amb les fake news, que semblen una cosa molt nova, lligada al desenvolupament de les xarxes socials i la immediatesa del món contemporani, quan en realitat no són altra cosa que una actualització de la propaganda (falsa) de tota la vida.

La manipulació de la realitat en les dinàmiques de conquesta, manteniment i expansió del poder ha estat habitual en la història moderna. Ara que, a Europa, comencem a ser conscient de les ambicions i les implicacions de l’imperialisme rus, és un bon exemple esmentar com la massacre de Katin, perpetrada per l’NKVD, precedent del KGB on va fer carrera el president Vladimir Putin, va ser atribuïda als alemanys durant dècades per part de la propaganda soviètica. 

Naturalment, això ho va convertir en article de fe per als comunistes de tot el món i, particularment, per al SED, antecessor de l’actual Linke, a l’antiga República Democràtica Alemanya. Siguin fake news, sigui propaganda de tota la vida, el que em sembla significatiu no és tant la manipulació de la realitat, com el fet que estem disposats a creure allò que reforça la nostra percepció del món i el nostre arrenglerament ideològic. 

Per això, funciona i, per això, l’anomenat fact-checking, per utilitzar un altre anglicisme, només és útil per aquells que ja dubten de la veritat d’allò que es pretén comprovar. En definitiva, la mentida habita més aviat en nosaltres mateixos que no pas en les notícies que ens arriben.