El valor de les dades

La decisió de Tarragona d’abandonar l’estudi europeu sobre el consum de drogues obre un debat incòmode: fins a quin punt podem confiar en les dades que alimenten el debat públic? El conflicte entre la Rovira i Virgili i Ematsa posa de manifest una tensió clàssica entre la recerca acadèmica i la gestió institucional, amb conseqüències que van més enllà de la simple discrepància tècnica. D’una banda, la universitat defensa la solidesa metodològica i la validació internacional dels seus resultats, alineats amb els estàndards de l’Agència de Drogues de la Unió Europea. De l’altra, Ematsa qüestiona la representativitat de les mostres i la manca d’acreditació formal, arribant a posar en dubte la fiabilitat global de les conclusions. Aquest xoc afecta la credibilitat de les dades que han situat Tarragona en una posició preocupant dins el mapa europeu del consum de cocaïna. No hi ha una sensació generalitzada de què el consum de cocaïna s’hagi convertit en un problema a la ciutat i segurament el consistori ha fet tard a l’hora d’intentar o bé trobar una explicació, o bé anticipar una actuació més contundent en el moment que es coneixien les dades de l’estudi. En un context en què altres ciutats com Barcelona mostren increments significatius, la necessitat de dades fiables és urgent.