Necessàriament reversible

Les reivindicacions que es poden escoltar els últims anys durant la jornada del 8M, el Dia de la Dona Treballadora, no han variat gaire. Els manifestos i les proclames de fa cinc anys podrien ser perfectament vàlides avui, i aquest és part del greuge que han de suportar les dones. Els avenços, quan n’hi ha, són pocs i sempre necessiten grans argumentacions i garanties administratives. Sobretot perquè fins i tot aquestes petites victòries que aconsegueixen serveixen per justificar que, per exemple, els nois joves ara es manifestin cada vegada més contraris al feminisme. I si això serveix d’excusa és admetre que qualsevol home duu en el seu ser genètic els conceptes de la imposició per la força o d’una superioritat de gènere que, en realitat, no és més que la conseqüència d’un model social que –efectivament dominat i gestionat des de la masculinitat des de fa segles– ha relegat a la meitat de la població a una condició de comparsa (en el millor dels casos, quan no ho ha fet a un manipulador esclavatge social). Si es tracta d’un factor cultural (cal afegir-hi la connivència de les religions), això vol dir que és rebatible. Necessàriament reversible. I els 8M són un recordatori imprescindible de què és possible canviar, entre tots.