Barris sense ascensor social

L’Informe Social 2025 constata una evidència incòmoda a Tarragona: la ciutat viu una fractura econòmica notable entre barris. Les diferències de renda entre Llevant i Ponent, amb casos extrems com Campclar, dibuixen un mapa on el codi postal condiciona la capacitat d’arribar a final de mes. Quan en alguns sectors els ingressos superen àmpliament el cost de la vida i en d’altres el dèficit pot acostar-se al miler d’euros mensuals, no parlem només d’estadística, sinó de desigualtat estructural. Ara bé, l’anàlisi del sociòleg Àngel Belzunegui, professor de la Universitat Rovira i Virgili, introdueix un element de perspectiva necessari: totes les ciutats presenten contrastos interns. La segregació residencial, explica, és un fenomen històric vinculat al desenvolupament industrial i a la construcció d’identitats socials. Tarragona no seria una excepció, sinó un cas especialment visible per la seva configuració urbana i la distància física entre barris. Aquesta mirada no nega la bretxa, però en relativitza el caràcter extraordinari. El risc, però, és normalitzar-la. Que la desigualtat sigui habitual no la fa menys problemàtica. La segmentació en ‘compartiments estancs’, amb pocs espais de relació entre estatus diferents, erosiona la cohesió i dificulta l’ascensor social.