Pensar en els ciutadans

El cas d’Alcover no és una anècdota. És un símptoma. Més de dos anys amb talls d’electricitat recurrents, desenes d’episodis en una sola setmana, sis hores sense llum en ple mes d’agost, negocis que no poden treballar, veïns que perden electrodomèstics, productes frescos en risc i comerços incapaços d’acceptar pagaments electrònics. I com a resposta: reunions, silenci i un «pla B» que l’empresa distribuidora vol convertir en solució permanent. Això no és gestió. Però el problema va molt més enllà d’un municipi del Camp de Tarragona. El que il·lustra el cas d’Alcover és la fotografia d’un país que ha crescut sense que les seves infraestructures creixessin amb ell. Dècades de desenvolupament urbà, industrial i demogràfic han anat recolzant-se sobre una xarxa elèctrica —i ferroviària, i viària— pensada per a una realitat que ja no existeix. I quan finalment es plantegen inversions en noves infraestructures, la pregunta que caldria fer-se és: per a qui es planifiquen? Perquè massa sovint la resposta no és «per als ciutadans». Les grans apostes en xarxes elèctriques s’orienten cap a la connectivitat industrial; les inversions ferroviàries prioritzen el corredor de mercaderies per sobre de la millora dels serveis de rodalies.