Mesures extraordinàries

Fa pocs dies es presentava la iniciativa municipal per elaborar un cens d’ADN dels gossos dels tarragonins. L’objectiu és identificar els propietaris que no recullin els excrements dels seus gossos al carrer. No ha tardat a sorgir un moviment ciutadà en contra de la mesura que acaba d’engegar una campanya de recollida digital de signatures. Se centren en la protecció de dades, però també retreuen al consistori no haver realitzat abans altres mesures per lluitar contra els excrements a la via pública. La veritat és que els diferents governs municipals dels últims anys han intentat combatre l’incivisme de les caques de gos al carrer. Hi ha hagut campanyes de conscienciació, es feia vigilància amb agents de la urbana de paisà i, fins i tot, es van arribar a contractar detectius. I la conclusió sempre s’ha fet evident pels que circulen habitualment pels carrers de la ciutat: no s’ha aconseguit gairebé res pel que fa al compromís de respecte d’aquells ciutadans que han de controlar les seves mascotes. És evident que no són tots els propietaris, però si són suficients perquè esdevingui un problema que requereix mesures extraordinàries. El control de l’ADN ho és i si esdevé eficaç, serà gairebé pionera a ser-ho.