Optimisme metropolità

L’Àrea metropolitana de Barcelona va néixer, per llei, l’any 2011. En realitat, doncs, es tracta d’un estament molt jove en la seva configuració actual. La del Camp de Tarragona es troba tot just anar fent els seus primers passos embrionaris i fins ara el municipi de Vila-seca és el que ha estat més bel·ligerant a l’hora de qüestionar la manera en què s’està realitzant aquest procés constitutiu. De fet, com a institució va decidir abandonar el grup impulsor i quan aquest grup ha esdevingut associació, Pere Segura, l’alcalde, també va decidir quedar-ne al marge. El motiu de discòrdia d’aleshores tenia la base en les competències municipals i infraestructures de consens que, en realitat, no estaven tan consensuades. Segura també va qüestionar la proposta del Pla Urbanístic metropolità, i ara hi ha insistit perquè la Generalitat ha donat per fet que estarà fet en tres anys. Vila-seca fi rma que no és necessari i que només afegirà burocràcia a ajuntaments i ciutadans. Caldrà veure com evoluciona aquest assumpte, però si s’agafa l’exemple barceloní, el seu PDU ja va pel segon intent d’aprovació –el primer va ser el 2023– i cal resoldre prop de 6.000 pàgines d’al·legacions.  Tres anys, doncs, a Tarragona, sembla, com a mínim, un termini massa optimista.