Curar-se en salut

Catalunya afronta les pròximes hores un episodi de vent que els experts no dubten a qualifi car d’excepcional, el més intens i extens dels darrers quinze o vint anys. Ratxes que poden superar els 100 km/h, afectant zones densament poblades, amb el sòl encara saturat d’aigua per les pluges recents, confi guren un escenari d’alt risc. Davant d’això, el Govern ha optat per activar totes les alarmes possibles: missatge ES-Alert, suspensió d’activitats escolars i universitàries, recomanació de limitar la mobilitat i reforç dels dispositius d’emergència. Davant les repetides situacions d’excepcionalitat que hem viscut els últims mesos, té encara sentit el negacionisme del canvi climàtic? Ara bé, també és legítim preguntar-se si el Govern no està practicant, en part, un exercici de ‘curar-se en salut’. Amb tot, és evident que davant un escenari d’incertesa i d’alt impacte potencial, l’opció de pecar per excés de prudència és preferible a reaccionar tard. L’experiència ens ha ensenyat que esperar a restringir la mobilitat o tancar centres educatius quan el perill ja és evident sovint comporta crítiques, riscos innecessaris i, en el pitjor dels casos, danys irreparables.