Alarmes enceses

Les dades de la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics dibuixen un panorama alarmant: el català ha perdut en vint anys la condició de llengua majoritària en tots els àmbits analitzats. El que abans era una realitat quotidiana s’ha convertit en l’excepció. Només un terç dels catalans utilitza ara habitualment la seva llengua pròpia, davant del 46% que ho feien el 2003. El més preocupant no són només les xifres, sinó la tendència de fons que revelen. L’ús exclusiu del català s’ha esvaït fins a nivells residuals: amb els amics, només un 15% el parla exclusivament, la meitat que en castellà. Al Camp de Tarragona i el Penedès, el retrocés en l’ús és sagnant, tot i que encara ho és més en l’àmbit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Encara més inquietant és la pèrdua d’actitud proactiva dels catalanoparlants. Cada cop menys persones inicien converses en català o mantenen la llengua quan l’interlocutor respon en castellà. Aquesta involució no és un procés natural ni inevitable. És el resultat de polítiques lingüístiques insuficients, d’una manca de compromís col·lectiu i d’una normalització de la substitució lingüística que hauria d’encendre totes les alarmes.