El mínim que cal resoldre

Costa de creure que els dies de pluja que s’han acumulat a Catalunya les últimes setmanes hagin estat capaços de provocar un caos ferroviari que ha deixat cinc dies sense servei el país i centenars de milers de persones abandonades a la seva sort. Perquè aquesta és l’altra. La manca de coordinació entre tots els estaments implicats –Generalitat, Adif, Renfe i, de retruc, el sindicat de maquinistes– han deixat una imatge lamentable, sobretot perquè qui ha acabat pagant-ne la conseqüència final és un usuari que, davant la perspectiva de veure com encara podia empitjorar la seva situació laboral, segurament ni tan sols ha sortit a protestar de manera airada, com hauria estat més que comprensible. 

La manca d’execució –per sota del 50%– de les inversions previstes és la veritable causa i potser la pluja ha estat un detonador. I si el perill a les línies era tan greu, el dèficit inversor se solucionarà amb els pedaços d’aquest cap de setmana? Segur que no. A banda d’haver de plantejar-se si realment fins ara s’estava donant un servei que no posava en perill als usuaris dia rere dia. D’entrada, però, exigir responsabilitats –sembla que ERC i Junts en això sí que coincidiran– és el mínim que cal resoldre.