Sobreviure a les contradiccions

Els tractors tornen a tallar les carreteres. Des de l’AP-7 a Pontós fins al port de Tarragona, passant per Fondarella, Olvan o la frontera del Coll d’Ares, els pagesos van decidir passar la nit a l’asfalt. No és una protesta més. És el crit de desesperació d’un sector que s’enfonsa sota el pes de les contradiccions d’un sistema que predica una cosa i practica l’oposada. 

L’acord amb el Mercosur inundarà Europa d’aliments llatinoamericans que no passen els mateixos controls de seguretat que s’exigeixen als productors europeus. Mentre aquí es demana respecte pel medi ambient, benestar animal i seguretat alimentària, s’obre la porta a productes que no compleixen aquests estàndards. 

La pagesia catalana és la baula més feble d’aquest engranatge pervers. Se’ls reclama qualitat, sostenibilitat i proximitat, però quan arriba l’hora de pagar el cost real d’aquests valors, el consumidor mira cap a una altra banda i la gran distribució imposa preus baixos. 

És injust que qui alimenta el país, qui manté viu el territori i qui garanteix la qualitat dels nostres aliments, sigui condemnat a l’asfíxia econòmica. La mobilització no és capriciosa: és una qüestió de supervivència.