Una línia complicada

Catalunya es troba davant d’un encreuament de decisions energètiques que definiran el seu futur industrial i mediambiental per a les pròximes dècades. La reactivació del projecte de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) entre Aragó i Catalunya, l’allargament de vida de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, i les dificultats del desplegament renovable dibuixen un escenari complex on els interessos econòmics, les necessitats industrials i la preservació del territori semblen entrar en una ruta d’inevitable col·lisió. Catalunya necessita un debat energètic honest que reconegui les limitacions reals del territori, els costos ambientals de totes les opcions (també les renovables), i les necessitats industrials d’una economia que vol ser competitiva i sostenible alhora. La discussió sobre la MAT posa de manifest la dificultat de trobar consens en política energètica. La plataforma No a la MAT té raó quan assenyala que «el problema no és la capacitat de la xarxa actual, sinó un model que produeix energia molt lluny d’on es consumeix». Però aquesta crítica xoca amb la realitat industrial del Camp de Tarragona, que necessita un subministrament segur i abundant per mantenir la seva competitivitat i avançar en la descarbonització.