Atendre el territori

L’alcalde de Cunit, Jaume Casañas, ha plantejat obertament la possibilitat de fer una consulta ciutadana per decidir si el municipi deixa de ser tarragoní i s’incorpora a la comarca del Garraf, és a dir, a la província de Barcelona. No és un plantejament nou en un municipi que per la seva condició fronterera és el que més lluny queda dels centres ‘de poder’ tarragonins i que, en realitat, desenvolupa gran part de la seva activitat laboral, social, sanitària o d’oci, mirant cap al nord més que no pas cap al sud. 

De fet, tot i que els responsables polítics intenten defugir del debat, la situació de Cunit podria ser extrapolable cap al conjunt de la comarca del Baix Penedès, espai de frontissa entre un àmbit metropolità barceloní que cada vegada amplia més el seu camp d’influència –residencial i laboral– i un espai, com el Camp de Tarragona, que precisament ara està buscant la seva fórmula de cohesió territorial. Que una divisió territorial més coherent, com la de les vegueries, hagi quedat a mig fer i que la descentralització, sigui de Tarragona o de Barcelona, sigui més un propòsit que una realitat, fa que no sigui estrany que nuclis com el de Cunit se sentin ‘abandonats’ i reclamin atenció.