Simple i llastimós

No serà fi ns a principis de l’any vinent –si no hi ha cap entrebanc inesperat i es compleixen els terminis previstos– quan l’estació d’Alta Velocitat del Camp de Tarragona disposarà d’un aparcament low cost, provisional, d’unes 110 places. Mentre el nou equipament no arribi, els usuaris que no puguin permetre’s assumir el cost de l’aparcament soterrat de la mateixa estació, han de continuar confiant en el fet que l’atzar no els converteixi en víctimes. L’últim exemple es va produir diumenge passat, quan una patrulla dels Mossos va descobrir que a una vintena de vehicles aparcats al vial d’accés a l’estació, els havien trencat els vidres. Encara no queda clar si d’algun dels cotxes, a més de la trencadissa, també varen sostreure alguna cosa. És fàcil imaginar-se la impotència dels propietaris quan van retornar dels seus viatges i es van trobar en el que, a més d’un bon maldecap, havien d’assumir una despesa nova i imprevista. La impotència segur que encara és major quan recordin que la manca de solució a un aparcament ‘econòmic’ en una infraestructura tan important encara no s’ha resolt per qüestions estrictament burocràtiques i competencials. Així de simple i així de llastimós.