Amagar també és violent

Cada 25 de novembre ens recorda que la violència masclista continua sent una de les vulneracions més greus dels drets humans. Però mentre avancem en la conscienciació sobre les formes més visibles d’aquesta violència, hi ha una realitat que creix en l’ombra: les violències digitals contra les dones. No parlem d’un fenomen marginal. Més del 73% de les dones arreu del món han experimentat algun tipus de violència a internet, i el 90% de les víctimes de difusió d’imatges íntimes sense consentiment són dones, la majoria menors de 24 anys. Estem davant d’una epidèmia silenciosa que s’amaga darrere de pantalles però que deixa ferides molt reals. El ciberassetjament, la violació de la privacitat, l’accés no consentit a dispositius i comptes, la geolocalització forçada: totes són eines de control i dominació que reprodueixen en l’espai digital les mateixes estructures de poder patriarcals. El més preocupant és que aquesta violència sovint no es reconeix com a tal. Les víctimes pateixen por, culpa, vergonya i aïllament, però moltes no poden ni posar nom al que viuen. Invisibilitzar aquesta realitat és, en si mateix, una forma de violència.