Repte metropolità

Qui recorda ara el Pla Director de la Química i el Turisme? El document va ser una necessitat pels conflictes en la convivència entre una indústria molt potent i un sector turístic que considerava que no podia fer-se compatible el seu creixement amb el d’una implantació fabril que ocupava, territorialment, espais comuns. Ara mateix, la indústria es troba en un procés de descarbonització indestriable de la seva activitat i el que està en expansió és tot just el processament de residus per a fer-ne productes útils, en el que encertadament denominen economia circular. Amb els anys s’ha posat de manifest com espais estrictes d’oci, per exemple PortAventura, motor turístic per excel·lència, ha conviscut amb l’activitat econòmica de les factories de la química. Ara, en certa manera, es planteja un dilema semblant. L’activitat econòmica exigeix una mobilitat de mercaderies que cal fer compatible amb la mobilitat dels ciutadans i, com es reclama des de molts sectors, al mateix temps allunyar-la dels grans nuclis poblacionals, normalment a la costa. És, sens dubte, un dels reptes més importants que ha d’afrontar el Camp de Tarragona. Potser l’àmbit metropolità, sobre el qual ara es debat a consciència, en podrà trobar el desllorigador.