La pesca es mor

El Serrallo, cor mariner de Tarragona, viu dies d’angoixa. Amb el 80% de la flota amarrada i només nou embarcacions sortint a pescar, el futur del sector pesquer penja d’un fil. A les portes de Nadal —el moment de més activitat i ingressos per a molts pescadors—, la ciutat es troba davant una situació insostenible: sense dies de quota, no hi ha feina; sense feina, no hi ha vida al port. 

Els pescadors tarragonins ho tenen clar: no demanen privilegis, sinó el dret bàsic a treballar. Han fet una pesca més selectiva i sostenible, han complert amb totes les exigències europees. Tot i així, Brussel·les continua aplicant una regulació rígida, basada en criteris que ja no reflecteixen la realitat de la Mediterrània. 

Els informes científics ho avalen: els estocs pesquers han millorat, però la normativa segueix ofegant el sector. Fins i tot l’alcalde Rubén Viñuales admet que la Unió Europea «ha perdut la visió de la realitat» d’un ofici que, sense solucions immediates, podria desaparèixer. 

Si no hi ha canvis, aquest Nadal Tarragona podria quedar-se sense gamba, escamarlà o rap autòcton. Però el problema va més enllà del que hi haurà a les taules: és la supervivència d’un ofici ancestral, del batec econòmic i humà del port. Europa ha de reaccionar, i ho ha de fer ara.