Aprofitar maons

La manca d’habitatge assequible és avui un dels principals reptes socials de Catalunya. Tot i els anuncis optimistes del Govern —amb un Pla pel Dret a l’Habitatge que promet beneficiar 210.000 famílies i mobilitzar 480 milions d’euros—, la realitat és tossuda: l’accés a un sostre digne continua sent un privilegi per a massa ciutadans. 

El president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya recorda que el sector té capacitat per construir fins a 40.000 habitatges anuals, el triple del ritme actual. 

Però també adverteix que sense una administració més àgil i una veritable col·laboració publicoprivada, els objectius quedaran en paper mullat. Les licitacions buides, la burocràcia eterna i els marges econòmics mínims desincentiven la participació de moltes empreses, i això pot deixar grans projectes en via morta. 

Tanmateix, el debat no pot reduir-se només a construir més. Cal mirar també què fem amb els pisos que ja existeixen. A Catalunya hi ha milers d’habitatges buits en mans de grans tenidors i entitats bancàries. La Generalitat ha començat a actuar, promovent la cessió d’aquests pisos al lloguer social i establint un impost sobre els habitatges desocupats. És un pas imprescindible: abans de posar més maons, cal aprofitar el que ja tenim.