Metges d’aquí i d’allà

Les dades parlen per si soles. A la Universitat Rovira i Virgili, només un 34,6% dels estudiants de Medicina són catalans. Dos de cada tres futurs metges provenen d’altres comunitats autònomes, i tan sols un 1% és estranger. 

Això converteix les facultats catalanes en una mena d’“Erasmus permanent”, com denunciava recentment el president del Col·legi de Metges de Tarragona. La paradoxa és evident: mentre centenars de joves catalans amb notes excel·lents es queden fora de Medicina per unes notes de tall que freguen el 13, el sistema sanitari del país pateix una manca creixent de professionals. 

Les jubilacions previstes per al 2025 agreujaran encara més el problema, i ni tan sols retenint tots els metges formats a Tarragona s’arribarà a cobrir les necessitats. El model d’accés universitari, basat exclusivament en expedients acadèmics, genera desigualtats territorials i desincentiva el relleu local. 

Caldria introduir criteris de proximitat i vocació —com fan altres països— i garantir que una part de les places es destinin als estudiants del territori. Alhora, és urgent augmentar la capacitat docent i revisar el sistema d’homologació de títols estrangers, perquè la dependència de metges forans, sovint sense especialitat reconeguda, posa en risc la qualitat assistencial.