El benefici públic

Un edifici públic emblemàtic –o característic, això de vegades és complicat de concretar objectivament– abandonat i sense ús o un edifici públic cedit a un privat a canvi d’una compensació econòmica que sumi a l’erari públic i que acabi tenint un ús econòmic? La pregunta és llarga i complexa de resoldre perquè intervenen raons polítiques, socials i potser, perquè no, emocionals. 

En el cas de l’edifici del Banc d’Espanya ara mateix la ciutadania només pot gaudir-ne, com a espai públic accessible, dels seus jardins. Fa anys que se li busca una utilitat des de l’Ajuntament de Tarragona, però qualsevol proposta passa per uns condicionants econòmics massa elevats. Ara es planteja com a proposta, prou ferma pel que sembla, que sigui un grup hoteler qui es quedi l’immoble, amb la possibilitat d’ampliar-ne l’edificació, precisament, als actuals jardins. 

Davant la impossibilitat de concretar-ne un ús públic econòmicament assumible, no sembla una mala solució mentre el retorn monetari ho justifiqui. Hipotecar l’espai públic sempre ha de fer-se atenent un benefici col·lectiu, tan ampli com sigui possible i, ja posats a demanar, que es compleixi de manera real i constatable.