Resistir sense remei

Per poc que s’hagi estat una mica atent a l’actualitat o tenint un mínim interès per saber que passa al voltant, a gairebé ningú el sorprèn que es parli de problemes al servei de trens a Catalunya, a les mitges distàncies regionals o al servei de Rodalies. Ha estat gairebé un monotema durant mesos, sobretot a causa de les obres del túnel de Roda, que van obligar a refer tot el sistema de mobilitat del sud de Catalunya, si no que hi ha hagut una extensió, ja sigui a les línies del Penedès per l’Arboç o l’adequació de l’estació de Sant Vicenç de Calders, un nus ferroviari de primer ordre que ha posat al mapa, de manera involuntària i per raons sobrevingudes, a la localitat de Cunit. Cunit exemplifica el caos que han hagut de patir els últims mesos els usuaris del servei ferroviari. Connexions amb bus en què la informació i els horaris no anaven al mateix temps, han estat un malson per a molta gent que comptava amb el tren com una eina més de la seva quotidianitat laboral. Les dades sobre els usuaris afectats, el nombre d’incidències en sis mesos (l’R15 va sumar-ne 111 en cent divuit dies) i les hores perdudes són demolidores. I el que constaten, segur, és la immensa capacitat de resistència dels usuaris. Sense voler-ho, però sense cap més remei que assumir-la.