Pacificació o rendició
La Diada de l’Onze de Setembre d’aquest 2025 haurà estat una de les menys participatives, tenint en compte les manifestacions descentralitzades convocades per l’ANC i Òmnium a Barcelona, Girona i Tortosa. De fet, ja resulta significatiu que no s’hagi pogut convocar cap concentració a Tarragona després del desmantellament de l’Assemblea. Això posa de manifest la desmotivació de la població que aposta per assolir l’autodeterminació de Catalunya. I la desmotivació és el pas previ a la desmobilització.
En alguns àmbits polítics això, en realitat, forma part del que denominen com a pacificació d’aquest territori. Tan sols la defensa de la llengua catalana ha tingut la capacitat de tornar a posar sobre una mateixa línia d’actuació a unes formacions que fa molts anys que prefereixen la confrontació com a eina per al creixement propi. I ho fan malgrat que, en realitat, les conseqüències són ben bé al contrari, perquè cada vegada les estructures internes i el suport, en forma de vots, per aquestes formacions, ha anat reduint-se de manera inexorable. Si ni tan sols sentències que semblen manifestos de venjança tenen la capacitat per aixecar la defensa de Catalunya com a país, la pacificació caldrà rebatejar-la com a rendició.