Un tro per començar

A la ciutat de Tarragona el curs polític ha començat com un tro. De moment ja hem passat per l’eufòria de l’equip de govern de poder finalment formalitzar l’adjudicació del contracte de la brossa i també per l’èpica de la consecució del reclamat Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco. Els adjectius durant la presentació no baixaven de la ‘jornada històrica’ o del llegat que quedarà pel futur de la ciutat. En definitiva, sembla que, finalment, tindrem una ciutat realment neta i, ja era hora, els monuments tarragonins disposaran de prou recursos per escometre el seu manteniment com toca i plantejar futures inversions per ‘reviure’ espais com el Teatre Romà i, quan toqui, posem per cas, la pedrera del Mèdol. 

En gran part es tracta d’inversions econòmiques importants que, de vegades sorprenentment, arriben malgrat la pròrroga de pressupostos a Catalunya sense que s’hagi arribat encara a cap concreció real en el que havia de ser el nou finançament singular; i amb uns pressupostos estatals amb massa mans que els volen modelar. El ‘manà’ europeu de la reconstrucció postpandèmia ha estat en gran manera la salvació de les mancances pròpies. Ara toca l’hora de la gestió, Ara toca l’hora del més important.