Amnistia política

Carles Puigdemont està pendent que la llei d’Amnistia se li apliqui de la manera que el legislatiu la va pensar i no pas com el poder judicial ha decidit retorçar-la per actuar com un agent polític més. 

Mentre, amb la trobada del president Illa a Brussel·les, el que està aconseguint és una mena d’amnistia ‘política’, més simbòlica que no pas pràctica i que, presumiblement, es completarà amb una futura trobada entre el president Puigdemont i el president espanyol, Pedro Sánchez. Tot plegat no deixa de ser el resultat d’una situació d’equilibris polítics. 

El sarcasme de la història, i les votacions dels ciutadans, han volgut fer de Junts un aliat imprescindible a Madrid per un govern cada vegada més dèbil. Tot és política oportunista. Com ho és la d’aquelles formacions que s’esquinçaran les vestidures per la trobada, però que en les mateixes circumstàncies no dubtarien a pactar i fer el mateix paper si els anés la possibilitat de governar. 

L’escenari del diàleg sempre és més gratificant que el de la confrontació, però no és una trobada normal. Puigdemont és un president que milions de catalans mai consideraran que va cometre cap delicte –errades sí, delictes no–, i que encara ara consideren com un exiliat polític. A l’Europa del segle XXI.