El naufragi de la pesca
La vaga dels pescadors de la llum del Serrallo de Tarragona revela una paradoxa cruel del mar Mediterrani actual. Mentre les aigües bullen de tonyines, les onze embarcacions d’encerclament tornen buides a port, deixant sense sou a les seves tripulacions, perquè és evident que sense captures no hi ha benefici.
El problema no és la manca de peix, sinó un sistema de quotes que condemna els petits pescadors a ser espectadors del seu propi naufragi. La metàfora és tan evident com dolorosa: el peix gran literalment es menja el petit.
Les tonyines, en abundància rècord, espanten i devoren el peix blau tradicional —seitons i sardines— mentre les grans empreses monopolitzen les quotes de captura. Els pescadors tarragonins, com el peix petit, queden atrapats entre la voracitat de les tonyines i un sistema que prioritza els grans operadors.
El compromís del conseller Ordeig de crear un grup de treball és necessari però insuficient. Cal una redistribució urgent de les quotes que permeti als pescadors locals capturar l’espècie abundant, no condemnar-los a perseguir fantasmes marins. La supervivència d’un ofici mil·lenari no pot dependre de la benevolència del peix gran.