Comarca frontissa

El Baix Penedès ha estat definit en alguna ocasió com una comarca frontissa, ja que queda atrapada entre el Camp de Tarragona i un entorn metropolità barceloní que no deixa d’expandir-se. 

De vegades això ha fet que en realitat, no acabi de definir-se a quin lloc pertany, una situació que el desenvolupament de les vegueries hauria d’haver resolt, però que a hores d’ara no passa de ser un mer pas administratiu que encara no té cap mena de pes específic palpable. 

Però una de les conseqüències d’aquesta posició territorial és la que exemplificava l’alcalde del Vendrell referint-se a una piràmide poblacional que creix pels dos extrems. 

Hi ha molta població de gent gran que busquen en la comarca un espai de retirada en un àmbit de costa de segones residències, però també hi ha moltes parelles joves amb fills que s’hi estableixen perquè, tot i haver d’afrontar una mobilitat més complicada, els preus dels habitatges són força més baixos que en l’estricte entorn metropolità. 

Això provoca una disfunció en la prestació de serveis –com la que pateixen els grans nuclis turístics durant els estius– però que a la capital del Baix Penedès es comença a convertir en un mal endèmic.