Objectiu impossible

L’habitatge ha esdevingut un dels principals problemes de la nostra societat. I ho és tant que també, finalment, sembla que ha esdevingut una prioritat també per als governs que hi poden intervenir. Des de la Generalitat es va anunciar un pla per a desenvolupar nou habitatge social, amb la participació dels ajuntaments, que han estat anunciant, els últims mesos la cessió de solars al Govern català per poder executar la nova construcció. 

Paral·lelament, s’han posat en marxa ajudes per a joves que han de permetre facilitar-los l’accés no tan sols a habitatges de lloguer, sinó també a l’adquisició, un objectiu que, amb l’encariment dels pisos, l’increment dels tipus d’interès hipotecaris i uns sous que no segueixen el mateix patró de creixement, ha esdevingut gairebé impossible. 

La qüestió, però, és que un dels factors essencials és també la disponibilitat d’oferta i a hores d’ara, en el cas de Tarragona, aquest 2025 no és un bon exemple. Gairebé no hi ha obra nova –tot i que venim d’un parell d’anys amb dades prou positives– i un dels elements que no ajuda a fomentar-la és la inexistència del nou POUM per al qual no sembla que hi hagi cap urgència des del govern municipal.