Dubtes de futur

Els ajuntaments integrats en el Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana de Tarragona, excepte Vila-seca, que se n’ha desmarcat, van decidir que la millor fórmula de governança que continuar endavant amb la proposta de ‘reorganització’ territorial era la de constituir una associació que els aplegui. Sense Vila-seca, és clar. De fet, una associació és la fórmula més simple a l’hora d’establir un espai comú de treball. A Catalunya hi ha algun exemple que també aplega a ajuntaments, com l’Associació de Municipis de Catalunya (AMC) o, fins i tot, l’AMI, l’Associació de Municipis per la Independència, a hores d’ara amb més passat que projecte de futur. En el cas de l’Àrea Metropolitana de Tarragona, la nova associació, sorprenentment, no comptarà amb la participació de cap consell comarcal ni de la Diputació, tot i que aquesta ja ha deixat clar que hi participarà, econòmicament, de manera externa. I han quedat fora aquests estaments públics quan, al mateix temps, segurament els futurs estatuts miraran d’encabir-hi el màxim de protagonisme privat. Només queda clar que, com associació, podran rebre subvencions, però no té capacitat per a fer gestió directa. Queden massa interrogants oberts sobre l’eficàcia real d’aquesta eina de treball.