Fil rendible

El tercer fil per aprofitar el traçat ferroviari actual per la costa per al transport de mercaderies és una solució que es considera temporal. També és la més econòmica i segurament aquest és l’argument principal per a escollir-la en primer terme. 

És evident, i així ho confirma l’estudi elaborat per la URV per encàrrec del Port de Tarragona, que també és la solució que comporta una major afectació pel que fa a volum de població que se’n veu ‘afectada’ (pel pas pròxim, no per cap incidència directa). Dir d’una altra manera. És on més població estaria en risc a causa d’un accident. 

També es destaca l’afectació sobre el turisme, que no deixa de ser un dels principals motors econòmics tarragonins i l’efecte sobre espais naturals. El problema és que plantejar-ho d’aquesta manera de seguida ens remet a qüestionar perquè no fer el traçat per l’interior, és a dir, allunyant-lo de la costa. 

Però és que l’interior també és ple de nuclis de població, potser més densos, però no per això amb menys drets a mantenir els seus nivells de seguretat o confort. Segurament al final, sumar seguretat a l’interior representarà sumar costos. Però aquests serien més ben emprats que en molts projectes que posen per davant l’excusa de la utilitat ciutadana quan només es tracta d’eines de rendibilitat política.